Assegut sobre els morts que han emmudit des de fa dos mesos, beso sabates buides i empunyo rabiosament la mà del cor i l'ànima que el manté.
Que la meva veu pugi a les muntanyes i baixi a la terra i retroni, això vol la meva gola des d'ara i des de sempre.
Apropa't al meu clam, poble de la meva llet, arbre que amb les teves arrels encerclat em tens, que sóc aquí per a estimar-te i aquí estic per a defensar-te amb la sang i amb la boca, fidel com dos fusells.
Que la meva veu pugi a les muntanyes i baixi a la terra i retroni, això vol la meva gola des d'ara i des de sempre.
Si he sortit de la terra, si he nascut d'un ventre dissortat i amb pobresa, no ha sigut sinó per a fer-me rossinyol de les desgràcies, ressò de la mala sort, i cantar i repetir a qui ha d'escoltar-me quan a penes, quan a pobres, quan a terra em refereixi.
Encara que et faltin les armes, poble de cent mil poders, que no defalleixin els teus ossos, castiga a qui et malfereix, mentre et quedin punys, ungles, saliva, i et quedin entranyes, cor, budells, motius de lluita i dents.
Fort com el vent fort, lleu com l'aire lleu, assassina a qui assassina, avorreix a qui avorreix la pau del teu cor i el ventre de les sàvies dones rebels. Que no et fereixin per l'esquena, viu cara a cara i mor amb el pit davant les bales, ample com les parets.
Parlament M.H.
Canto amb la veu de dol, poble de mi, pels teus herois: les teves ànsies com les meves, les teves desventures que tenen del mateix mineral el plor, les penes del mateix metall, i de la mateixa fusta el pensament i el front, el teu cor i la meva sang, el dolor i les ferides. Avantmur del no-res em sembla aquesta vida.
Sóc aquí per a viure mentre l'ànima em soni, i aquí estic per a morir, quan m'arribi l'hora, en les fonts del poble des d'ara i des de sempre. Diversos glops és la vida, un sol glop és la mort.
Ay, mariposa: tú eres el alma de los guerreros que aman y cantan y eres el nuevo ser que se asoma por mi garganta. Qué maneras más curiosas de recordar tiene uno, qué maneras más curiosas: hoy recuerdo mariposas que ayer sólo fueron humo. Mariposas, mariposas que emergieron de lo oscuro bailarinas, silenciosas. Tu tiempo es ahora una mariposa, navecita blanca, delgada, nerviosa. Siglos atrás inundaron un segundo debajo del cielo, encima del mundo.
Treball: Mariposas. Lletra i Música: Silvio Rodríguez Domínguz.
Signos de nuevos crímenes se escuchan en el viento y la sangre parece que intenta ser bahía y que la mar estudia rodar con otro acento y cosechar la tierra más muertos todavía. Era triste ir bajando sólo oyendo hendiduras, relámpagos de hachas y un abrir y cerrar. La vida era la muerte, y el resto, cerraduras. Y vi una cruz gamada ensangrentando el mar.
Treball: Poesía en resistencia. Lletra: Rafael Alberti. Música i arrengaments: Emiliano Domínguez "Zapata".
En su disco de debut Emiliano Domínguez Zapata hermana rock y poesía , sus dos grandes pasiones. Zapata canta con voz rotunda una selecta colección de poetas con los que muestra su compromiso y tras los que se traslucen los valores humanos y el ideario que hay detrás de cada una de estas obras literarias, los versos de Luis Cernuda, Rafael Alberti, Mario Benedetti, Antonio Machado y Miguel Hernández. El joven cantautor sevillano se ha encargado de muy diferentes aspectos artísticos y musicales del álbum, es el autor de las composiciones, los arreglos, el piano y los teclados, la guitarra eléctrica y acústica y la percusión. “Siempre quise ser músico y este «Poesía en resistencia» lo he venido pensando durante años y se ha forjado golpe a glope, a cada encuentro fortuito con los versos. La música vino después de vivir intensamente el poema” apunta en la carpeta de disco Zapata. Pero no está solo en su ópera prima le acompañan José Mena (batería) y Manolo Nieto (bajo), y colaboraciones como El Pechuga, Fernando Madina (Reincidentes), Kutxi Romero (Marea), Andrés Herrera “El Pájaro” y Alexis Lefebvre, y cuenta con la producción de Juan Pizarro. Zapata es un músico que no se ajusta fácilmente a las etiquetas categóricas, es cantautor andaluz con aptitud y sonido rockero con un ideario musical, poético y social muy claro.
La polseguera va creixent, va creixent la polseguera. La pedra contra el mur i el mur contra la carn. Eixam de crits, martell de seda.
La Polseguera va creixent, va creixent la polseguera. Sagetes de foc que apunten al sol. La vida és una merda, ja ve la polseguera no hi ha una altra manera
treball: La Polseguera. Lletra i Música: La Gossa Sorda. Col·laboració: Carles Dénia.
aquesta cançò em duu records de nits de xarreta a casa Rafel, el de les cortines... d'hores i hores rient i pensant quina muntàvem, llargues disertacions d'allò que en el moment ens bollia per dins, política, cinema, música, teatre, art, ...
Ahir ell i Krahe de segur que la cantaren junts...
El meu homenantge a este gran home, irreverent i clar.
Som molt humils els dos Però tenim la música Però et puc fer uns versos i lligar-los després Amor meu jo t'estime per a tota la vida Per a besar-te i fer-te com d'amagat un fill
Per a veure't el ventre completament rodó Per a veure't parir agafant-me una mà Per a veure el poal ple de sang i excrements Per a besar-te el front suorós i de grenyes
Amor meu jo t'estime Sense tu em moriré Ploraré pels carrers i hauran tancat les portes I no sabré on anar ni donar cap indici
Amor meu si tu em deixes jo em perdré pels carrers Jo em perdré per la vida si no em deixes mirar-te Si no puc estimar-te de la nit al matí
treball: Dones i Dons. Lletra: Vicent Andrés Estellés, Odes temporals. Música: Tomás de los Santos i Borja Penalba.
