aquesta cançò em duu records de nits de xarreta a casa Rafel, el de les cortines... d'hores i hores rient i pensant quina muntàvem, llargues disertacions d'allò que en el moment ens bollia per dins, política, cinema, música, teatre, art, ...
Ahir ell i Krahe de segur que la cantaren junts...
El meu homenantge a este gran home, irreverent i clar.
que la terra et siga lleu Javier...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada