Rebeca Jiménez i Quique González- de haberlo sabido.

Peor que el olvido
fue frenar las ganas de verte otra vez.
Peor que el olvido
fue volverte a ver, volverte a ver.

La versió d'aquesta cancçò inclosa al disc "Ajuntes de Cuentas" va ser gravada en directe durant el concert acústic que Quique va realitzar a Madrid el 2 de febrer de 2006 i contà amb la col·laboració de Rebeca Jiménez com a segona veu.
La versión de esta canción incluida en el disco "Ajuste de cuentas" fue grabada en directo durante el concierto acústico que Quique González dio en Madrid el 2 de febrero de 2006 y contó con la colaboración de Rebeca Jiménez como segunda voz.

treball: Salitre 48.
música i lletra: Quique González.

any: 2001.

Pedro Guerra i BeBe- el marido de la peluqueria

y abrazame fuerte que no pueda respirar

tengo miedo de que un día ya no quiera bailar conmigo nunca más...

lo que fue tan hermoso que no caiga al olvido

treball: Golosina.

música i lletra: Pedro Guerra.

any: 1995.

Silvio Rodríguez Domínguez- el viento eres tú.

L'AMOR QUE TOT HO FA POSSIBLE...

A veces entra en el bosque un silbido veloz
que recorre fugaz la penumbra y la luz.
Y los árboles fríos del bosque soy yo.

Todas las copas se postran a fin de existir.
De no hacerlo, deshechas habrían de morir.
Y ese viento que trae la muerte eres tú.

Eres la llama que abrasa la flor
y la violencia del fiero huracán,
la sombra oscura que sigue mi amor.

¿Por qué, por qué tú sigues ―di―
matando este amor que hoy dejas?

Aquesta cançó va ser escrita a 1965.

treball: Domínguez.

música i lletra: Silvio Rodríguez Domínguez.

any: 1996.

Silvio Rodríguez- el reparador de sueños

Siempre
llega el enanito
con sus herramientas
de aflojar los odios
y apretar amores.

Tríptico está dedicado al primer cuarto de siglo de la Revolución cubana.

Silvio
febrero de 1984

font: http://zurrondelaprendiz.com

treball: Tríptico.

música i lletra: Silvio Rodríguez Domínguez.

any: 1984.

Caetano Veloso - terra

Terra! Terra!

Por mais distante

O errante navegante

Quem jamais te esqueceria?...

treball: Caetano Veloso.

música i lletra: Caetano Veloso.

any: 1986.

Dulce Pontes, Lídia Pujol, Maite Martín- lagrima

Cheia de penas
Cheia de penas me deito
E com mais penas
E com mais penas me levanto
No meu peito Já me ficou no meu peito
Este jeito
O jeito de querer tanto

Desespero
Tenho por meu desespero
Dentro de mim
Dentro de mim o castigo
Eu não te quero
Eu digo que não te quero
E de noite
De noite sonho contigo

Se considero
Que um dia hei-de morrer No desepero 

Que tenho de te nao ver 

Estendo o meu xaile
Estendo o meu xaile no chao
Estendo o meu xaile
E deixo-me adormecer

Se eu soubesse
Se eu soubesse que morrendo
Tu me havias
Tu me havias de chorrar
Por uma lágrima
Por uma lágrima tua
Que alegría
Me deixaria matar.

Composició: de N'Amália Rodrigues i Carlos Gonçalves 

Silvio Rodríguez- sueño de una noche de verano

Si pienso que fui hecho
para soñar el sol
y para decir cosas
que despierten amor,
cómo es posible entonces
que duerma entre saltos
de angustia y horror.

En este disco queda registrado parte de un año de trabajo con AFROCUBA, Agrupación de la que me siento altamente agradecido por su talento y su amistad. Como siempre le debo especiales gracias a FRANK FERNÁNDEZ. Como siempre por su amistad y por su talento. Dedico todas las letras y las músicas de estas canciones; las diversas horas que la invocan; las 15.000 alquimias que las componen y los esfuerzos que las hacen llegar a quien las escuche A Luis Rogelio Nogueras, o sea, A Wichy el Rojo, espléndido poeta cubano de apenas 40 años, por hacerme creer, hace tiempo, que jamás partiría y además demostrarlo. 

Lunes, 13 de Enero de 1986, Madrid.

Silvio Rodríguez

treball: Causas y azares.

música i lletra: Silvio Rodríguez Domínguez.

Any: 1984.

Tears for Fears- maD world

cada 3 segons el món perd un xiquet per causes que podrien haver-se evitat...

...cada 3 segundos el mundo pierde a un niño por causas que podrían haberse evitado

every three seconds the world loses a child the organizations can stop this...

cor infantil a la ciutat alemanya de Wuppertal
'Mad World' de Tears for Fears. 

Sopa de Cabra- podré tornar enrera.

Podré tornar enrera____

Rius de gent,

malferida corren sols,

escopint el seu fracàs

ja vençuts,

esperaran com sempre han fet,

l'aventura d'una nit,

mentre ploren,

de ràbia i per amor,

a un nom inexistent

mentre riuen dins núvols pasatgers,

cada dia més distants

Corren sols,

seguint pistes per trobar

el refugi de l'acció

un amic que no estigui massa vist

o una ofrena de la carn

que a vegades,

quan s'acaba el primer foc,

pot fer encara més mal

i així acaben,

quan ja tot ha passat,

cremats per la veritat i cridant

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Són germans,

d'un camí que no ha tingut

mai sortida ni final

Saben bé

que el futur és la foscor

i que el negre és el color

d'una bandera,

bruta i plena de sang,

que els hi han posat a les mans

però no es rendeixen,

somien il·lusions

fent himnes de cançons i criden

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny

Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...

treball: Ben Endins.
música: Josep Thió.
lletra: J. Rufi.

any: 1991.

Lluís Llach- abril 74

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, 
digueu-li que la vull 
però no puc anar a estimar-la, 
que encara hi ha combat. 

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar, 
jo l'aniria a veure, 
però encara hi ha combat. 

I si un trist atzar m'atura i caic a terra, 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat, 
si guanyem el combat. 

Companys, si enyoreu les primaveres lliures, 
amb vosaltres vull anar, 
que per poder-les viure 
jo me n'he fet soldat. 

I si un trist atzar m'atura i caic a terra, 
porteu tots els meus cants 
i un ram de flors vermelles 
a qui tant he estimat, 
quan guanyem el combat. 

treball: Viatge a Ítaca; Barcelona. Gener de 1976; Camp del Barça, 6 de juliol de 1985.
música i lletra: Lluís Llach.

any: 1975.

Carles Dénia- amb les ganes m'he quedat

I tant...

Amb les ganes m'he quedat 

Esperant una ocasió 
Alguna oportunitat 
O tal volta un cop de sort
Per a poder-te parlar 

Si vols vorer la mar blava
i del romer la verdor
puja un matí a La Vall d'Ebo
i arrima't al mirador

Obrint Pas i Miquel Gil- sóc del sud!!

Del sud, d´alla on la terra mor, d´alla on la calor, no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dens el cor de la gent.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.

Del sud, d´alla on la terra mor, d´alla on la calor, no em deixa veure el sol.
Sóc del sud i el meu caminar, s´ha fet tant complicat, que ja no veig el nord.
Del sud, la terra dels enganys, la terra d´amargors que sempre assequen plors.
Sóc del sud, país que ja no hi és, que s´amaga del temps, dens el cor de la gent.
Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.
Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món soc del sud del record, d´uns països sense nom.
Sóc del sud dels sentiments, Sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.

Extremoduro- standby

sueña que sueña la estrella...


 

Silvio Rodríguez- la era está pariendo un corazón

...
Mi sombra dice que reírse
es ver los llantos como mi llanto.
Y me he callado, desesperado.
Y escucho entonces: la tierra llora.

La era está pariendo un corazón.
No puede más, se muere de dolor,
y hay que acudir corriendo
pues se cae el porvenir
en cualquier selva del mundo,
en cualquier calle.

Debo dejar la casa y el sillón.
La madre vive hasta que muere el sol,
y hay que quemar el cielo
si es preciso, por vivir.
Por cualquier hombre del mundo,
por cualquier casa.

treball: Al final de este viaje.
música i lletra: Silvio Rodríguez Domínguez

any: 1967

The Pogues- dirty old town

when I met Éire...

I met my love by the gas works wall

dreamed a dream by the old canal

kissed a girl by the factory wall

dirty old town

dirty old town

clouds a drifting across the moon

cats a prowling on their beat

spring's a girl in the street at night

dirty old town

dirty old town

heard a siren from the docks

saw a train set the night on fire

smelled the spring on the smoky wind

dirty old town

dirty old town

i'm going to make me a good sharp axe

shining steel tempered in the fire

will chop you down like an old dead tree

dirty old town

dirty old town

Silvio i Aute- sin tu latido

Quique Gónzalez- aunque tú no lo sepas

... con las manos tan llenas

cada día más flacos ...

SANGTRAÏT - el vol de l'home ocell

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
la gent sel mirava nena
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

Tornada:
Es tornarà ocell per un dia
i d'entre les cendres podrà volar.

Això no és cap joc
deixeu-me volar!
Jo sóc lliure de fer el que vulgui
no em tregueu la llibedat
el cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Tornada

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar
el cel és un somni
no sel pot fer esperar
els núvols les seves muntanyes
el sol l'horitzó llunyà

Tornada

treball: Terra de vents.

música i lletra: Sangtraït.

any: 1990

Teresa Rebull i Lluís Llach - jo sé que un dia.

Jo sé que un dia

Ens trobarem tu i jo

Potser pel teu riure

Potser pel meu plor

...

Jo sé que un dia

Ens trobarem tu i jo

Nets d'hipocresia

Vençuda per l'amor

RAIMON - al meu país la plutja no sap ploure.

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola.
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?

una gran cançò amb molta força i sentiment... dies de pluja... i fred.